Es pot guanyar pes sense menjar malament

Com és obvi, per pujar de pes has de consumir més calories de les que utilitzes al dia. Però ull, això no vol dir que hagis de córrer a menjar-te tot el menjar ferralla que vulguis, has de menjar aliments sans, igual que en una dieta per aprimar-se.

No obstant això, les dietes per engreixar tenen un enfocament més complex. I és que no només la quantitat de menjar influeix en l'augment de pes, sinó també factors com l'estrès i la predisposició de l'organisme.
Aquest cap de setmana m'he trobat a dues persones amb la necessitat de pujar de pes i aquesta és una bona manera de fer-ho.
Aquí, les principals claus per engreixar de forma sana:

* 5 àpats diaris. Una dieta per engreixar també és estricta, i part d'aquesta exigència és esmorzar, menjar a mig matí, dinar, berenar i sopar.

* Picar entre àpats. Menja fruita seca i presa sucs de fruites i verdures.

* Controla les calories. Pots començar amb una dieta de 2000 a 2300. Però segons el temps que demori la dieta puguis augmentar les calories a un límit de 2500.

* Bastant aigua. L'aigua sempre ha d'estar present, i si es consumeixen més aliments dels acostumats cal prendre uns 2 a 3 litres diaris per suavitzar el seu efecte.

* Aliments apetitosos. Això si és felicitat. En aquesta dieta si entren el pa, la mantega, la nata i les farines.

* Calories riques i sanes. Pots gaudir de les patates, arroves, cereals, sopes, llegums, peixos fumats, carns i salses com la maionesa.

* Fruites i verdures. Encara que són pobres en calories, les fruites i verdures serveixen com estabilitzadors de la digestió. Consumeix-las amb oli d'oliva i soja.

* Suplements dietètics. Receptats per un metge, els suplements com la creatina monohidratada i les begudes energètiques serveixen de reforç a la dieta i ajuden a desenvolupar múscul.

Al contrari que la gran majoria de dietes, aquesta dieta per guanyar pes va dirigida a aquelles persones que se senten massa primes i desitgen engreixar.

En general, el fet d'engreixar va en funció del metabolisme basal de cada persona, millor dit, de la relació existent entre la quantitat de calories que es consumeixen diàriament en comparació amb la quantitat de calories que es cremen en funció del ritme de vida que es porti.

En conseqüència, per poder engreixar, aquesta dieta ofereix un pla de calories més elevat del que se sol cremar, d'aquesta manera les persones que segueixen la dieta ingereixen més calories de les que gasten i així van engreixant progressivament.

Perquè aquesta dieta per engreixar sigui efectiva cal tenir present les calories diàries que es gasten, no solament amb l'exercici físic sinó que també cal incloure activitats tan quotidianes com el fet de seure, mentre es dorm, etc. Partint d'aquestes dades (quantitat de calories que es gasten cada dia) es podran especificar les quantitats de menjar de cada menú i així garantir l'èxit de la dieta.

Aquesta dieta és ideal per a les persones que volen guanyar pes ja que no només permet engreixar en funció de l'activitat física quotidiana de cada persona sinó que a més permet fer-ho d'una forma sana i equilibrada ja que s'ha intentat escollir aliments nutritius i evitat aquells aliments que no són gens sans com els greixos saturats, etc.

Cal tenir alguns factors en compte perquè la dieta sigui efectiva i no perjudiqui la salut:

* La quantitat d'aliments va en funció del desgast calòric diari de cada persona
* El pes dels aliments es calcula un cop cuinats, no crus
* És recomanable fer 5 àpats diaris
* Es prendran patates de guarnició en tots els segons plats
* Entre hores es prendran fruita seca o qualsevol tipus de beguda, preferiblement sucs de fruites
* Es recomana seguir la dieta sota control mèdic o sota dietista per poder fer les adaptacions que siguin necessàries

Espàrrecs...saps com cuinar-los i conservar-los?

Amb la primavera arriba l'època d'or dels  espàrrecs ,  aquesta verdura deliciosa que ens dóna moltes possibilitats a la cuina, ja que amb ell podem preparar primers plats com el  risotto d'espàrrecs i gambes , usar-los com a guarnició, o preparar un plat únic i ric com els  espàrrecs de marge amb pernil serrà .

Ja, però ... coneixeu tots els  secrets dels espàrrecs ? Avui us ensenyarem  com emmagatzemar, netejar i cuinar  els espàrrecs per obtenir el màxim d'aquesta verdura d'estació tan apreciada.
Escollir i emmagatzemar els espàrrecs

Quan els comprem, els espàrrecs han de presentar un color brillant, estar durs al tacte i amb les puntes ben tancades i senceres. Els espàrrecs comencen a posar-se amargs tot just collits, per la qual cosa en la mesura del possible el millor és triar els que es cultiven a la vostra zona o almenys al país, i consumir ràpidament.

Per mantenir frescos fins al moment del consum, hem de posar-los a la nevera, submergits en aigua com si fossin un mall de flors: amb un ganivet afilat tallem la part final més dura i els posem en un got alt o en un gerro amb aigua fresca . Perquè les puntes no s'assequin, les cobrim amb una bossa de plàstic perquè no estiguin en contacte amb l'aire, que les seca.

Netejar els espàrrecs

Tant en la neteja com en la cocció cal estar atents amb les puntes que són molt delicades. Per netejar els espàrrecs els submergim en aigua freda o els posem en un colador sota l'aigua corrent, prestant atenció a no danyar les puntes. Després els col·loquem sobre un drap i els assequem. Recolzant sobre una taula de tallar, tallem la part final blanquinosa, la més dura, de cada tija. En el cas dels espàrrecs més grans podrien ser 2 o 3 cm. Si els espàrrecs són molt grans, pot ser necessari eliminar la part externa més dura amb un pelador de patates, començant des de la base fins a la punta.

Cuinar els espàrrecs

Els espàrrecs són deliciosos al vapor, saltejats a la paella, rostits o a la planxa. Si els espàrrecs no són molt fins, caldrà bullir primer en aigua salada, en cas contrari quedaran massa durs. Les puntes però han de coure per molt menys temps que les tiges (no més de dos minuts) o ser deixades directament fora de l'aigua.

Hi ha dues maneres de bullir els espàrrecs :

Si heu usar els espàrrecs sencers: talleu de manera que quedin tots de la mateixa altura i lligueu-los en un mall amb fil per cuinar; trieu una olla alta i estreta i ompliu d'aigua fins a la vora, feu-ho bullir i submergiu els espàrrecs tenint cura de que les puntes no toquin l'aigua i es cuinin només per efecte del vapor.
Si fareu servir els espàrrecs tallats: separeu les puntes i conserveu-les; talleu el resta de les tiges en trossos de 2 o 3 cm. i Bulliu en abundant aigua; afegiu les puntes només en els dos últims minuts de cocció.
El temps de cocció dels espàrrecs dependrà del gruix de la tija: podria variar d'entre 5 i 15 minuts. Els espàrrecs estan cuits quan es poden punxar amb una forquilla: han d'estar tendres però compactes. Si la recepta porta un temps addicional de cocció al forn oa la paella, és recomanable retirar encara una mica dures.
Al moment de colar-los, presteu atenció a no danyar les puntes. Passeu-ràpidament per aigua freda per aturar la cocció i que el color es mantingui brillant.

6 fonts de ferro d’origen vegetal

Conèixer la quantitat de ferro que ens aporten els aliments t’ajudarà, cas de necessitat, a enriquir la teva dieta amb ferro.
Quan ens cal augmentar la ingesta de ferro, pensem en la carn vermella com a font de ferro preferent, però hi ha molts alimentes d’origen vegetal que la superen en escreix; front als 3 mg, o 4 mg, de ferro per cada 100 g de carn vermella, els cereals en contenen entre 6 mg i 24 mg, les llenties quasi 7 mg i els espinacs 2,27 mg.

6 fonts de ferro d’origen vegetal:

Els pans integrals
Els cereals
Les verdures de fulla verda
Els llegums
La soja
Les nous

A continuació, trobaràs una petita llista d’aliments d’origen animal i vegetal.  Els mg de ferro estan referenciats a 100 g d’aliment.  Els aliments estan ordenats segons la quantitat de ferro que ens aporten, els més rics en ferro són els primers de la llista:

Cereals com el blat, el sègol i la civada, entre 6 mg i  24 mg
Coco deshidratat, 13 mg
Soja, 9,7 mg
Sèsam, en llavor o en crema tahina, 9 mg
Quinoa, 7,8 mg
Germen de blat, 7,6 mg
Musclos al vapor, 7,35 mg
Llenties, 6,87 mg
Préssec deshidratat, 6,8 mg
Cigró sec, 6,8 mg
Pèsols i faves seques, 5,5 mg
Mongetes seques, 5,19 mg
Pernil serrà, 4,3 mg
Calamar cru, 3,9 mg
Fideus, espaguetis, macarrons integrals crus, 3,63 mg
Bacallà salat cru, 3,6 mg
Ametlles crues, 3,6 mg
Farina de blat integral, 3,5 mg
Sardines en oli, 2,9 mg
Albercoc deshidrat, 2,7 mg
Cacauets fregits, 2,5 mg
Espinacs, 2,27 mg
Pernil en dolç, 2,1 mg
Ous, 2 mg
Arròs integral, 1,7 mg
Pa de farina blanca, entre 1,5 mg i 1,7 mg
Tomàquet madur, 1,6 mg
Pèsol congelat bullit, 1,6 mg
Tonyina, 1,6 mg
Xocolata negra, 1,5 mg
Carn de pollastre, porc, gall d’indi, 1,5 mg
Bròcoli 1,4 mg
Verat al forn, 1,3 mg
Col arrissada crua, 1,1 mg
Castanyes torrades, 1,06 mg
Carxofes, 1 mg
Sorell, sarg, areng, 1 mg

Per afavorir l’absorció del ferro d’origen vegetal podem comptar amb la vitamina C; amanint els plats amb un rajolí de llimona o prenent fruites fresques de postres podem arribar a sextuplicar l’absorció del ferro. Recorda, la vitamina C pot ajudar-te a incrementar la biodisponibilitat del ferro d’origen vegetal que ingereixis.

Aquesta selecció d’aliments rics en ferro et serà d’utilitat per assegurar-te una bona ingesta de ferro.

Les millors cuines amb hort propi

Les receptes de vuit xefs que dissenyen els seus plats des de les llavors. Els horts dels restaurants són l'últim en consum responsable.
La revista britànica Restaurant Magazine va publicar fa unes setmanes la seva llista dels millors 50 restaurants del món. En el número u, el danès Noma, espai habituat a liderar la classificació des de el tencament del Bulli. Gran part d'aquest triomf té a veure amb la filosofia de cuina, i de vida, del seu cuiner, René Redzepi, que s'autodefineix com un "cuiner recol·lector" per la seva obsessió per tornar-li el protagonisme als ingredients del camp i de l'horta . No és el primer que ho fa. El danès segueix una tendència que gairebé s'ha convertit en norma per als grans restaurants del món: conrear. L'objectiu, entre altres coses, té a veure amb reivindicar la col·laboració entre natura i fogons.

El gran cuiner francès Michel Bras va ser un dels primers a fer-ho, però no l'únic. "Encara que per a nosaltres ha estat el major referent, hi ha altres restaurants i projectes amb similars característiques, com Chez Panisse, obert el 1971 a Califòrnia, o Nora, que es va inaugurar el 1999 a Washington", explica Andoni Luis Aduriz. L'ànima mater de Mugaritz, a Errenteria (Guipúscoa), també ha seguit l'exemple d'aquests grans després dels seus durs començaments, allà per 1998. "En l'arrencada del projecte no arribaven els clients. Això, que en principi podia ser una cosa dolenta, ens va donar l'oportunitat de fer altres coses. En un espai en què hi havia gespa aixequem uns parterres, vam posar varietats que llavors resultaven exòtiques. Guiats per la curiositat comencem a caminar pels voltants observant el món verd. Una cosa ens ha anat portant a una altra ", recorda el cuiner guipuscoà. Avui ell i el seu restaurant s'han convertit en referència mundial.
L'hort és a més reivindicació del producte de temporada, una de les bases de les cuines de tots aquests grans dels fogons. "En el viatge gastronòmic que oferim no és possible tenir sempre el mateix menú. Fem canvis segons les estacions, entenent que diferenciem sobretot entre productes de primavera-estiu i productes de tardor-hivern. Un tomàquet no és el mateix ni té el mateix gust segons la temporada en què estiguem ", assegura Sandoval.

Xabier Iriondo, del restaurant Bedua, a Zumaia (Guipúscoa), és un altre d'aquests casos en què l'hort ha estat una qüestió de tradició familiar. El mateix que la seva professió. "Sempre hem tingut hort i sempre hem tingut el restaurant. Es treballava com en un caseriu i el que sobrava del restaurant es venia al mercat del poble ". La tradició familiar horticultora suposa en l'actualitat tot un avantatge: "Treball l'horta personalment, ajudat pel meu pare, la meva mare i la resta del personal". En això coincideix amb el seu col·lega Mario Sandoval, que també passa llargues estones entre conreus amb la seva família, cosa que envegen altres cuiners, com Andoni Luis Aduriz. "Jo no puc ocupar-me tant com m'agradaria, però sempre que puc m'apropo. És agradable tacar-se les mans i observar les plantes ", assegura.
Tots els productes cultivats ecològicament tenen millor resultat a les cuines...no ho dubteu.