Canelons d'espinacs, un altra alternativa vegetariana als canelons de sempre!!

Aquí teniu una altra  versió vegetariana dels canelons. Ara que hi ha bons espinacs, és una bona alternativa si us agrada la pasta. Els hem mesclat amb una mica de formatge parmesà per fer la farsa. Són dos sabors que combinen molt bé, no ho trobau?

Heu vist que hem inclòs la categoria de plats vegetarians a l’índex de receptes? No us queixareu que no us facilitem les coses… Sabem que hi ha força persones vegetarianes que consulten el bloc. Per a elles especialment…
Ingredients per a 4 persones:

Dels canelons:

16 plaques de canelons
3 manats d’espinacs
80 g de formatge parmesà ratllat
2 cullerades d’oli d’oliva
sal
mantega per untar la rostidora
80 g de formatge emmental ratllat
Pinyons i panses (opcional)
De la beixamel:

40 g de mantega
40 g de farina
800 g de llet
nou moscada
sal

Preparació:

Bulliu els canelons seguint les instruccions del fabricant. Colau-los, passau-los per aigua freda i esteneu-los damunt un pedaç blanc ben net.

Rentau els espinacs (canviau-los l’aigua almenys dues vegades). Bulliu-los durant 5 minuts. Colau-los i espremeu-los molt bé per eliminar-ne excés d’aigua. Tallucau-los.

Posau una paella al foc amb l’oli. En ser calent abocau-hi els espinacs, salau-los i sofregiu-los durant 3 minuts, si feu servir pinyons o panses també les poseu. Afegiu-hi el parmesà ratllat i remenau perquè es distribueixi bé. Apagau el foc.

Untau una rostidora amb mantega.

Posau una cullerada d’espinacs en el centre de cada caneló i enrotllau-lo. Col·locau els canelons dins la rostidora, un devora l’altre (s’han de tocar), amb la part de les juntes cap avall.

Per preparar la beixamel, posau una olla de fons ruixat al foc amb la mantega. En fondre’s, afegiu-hi la farina i remenau constantment amb la batedora manual de barnilles. Coeu el conjunt a poc foc durant uns minutets, sense parar de remenar. Incorporau-hi la llet per tandes fins que la hi hageu incorporat tota. Feis bullir la salsa remenant tot el temps perquè no faci grumolls fins que bulli. En haver bullit un minut, apagau el foc. Afegiu-hi sal i nou moscada ratllada. Comprovau el punt de sal.

Enceneu el forn a 200º.

Abocau la beixamel per damunt els canelons. Distribuïu el formatge emmental ratllat per damunt i enfornau-los. Han de coure aproximadament mitja hora (fins que el formatge s’hagi fos i s’hagi enrossit la superfície).

Per aquest Nadal, canelons de carbassó

Racions: 1
Temps de preparació: 30m
Temps de cocció: 10m
Llest en: 45m
Són uns canelons vegetarians, sense gens de carn, tot vegetal, fins i tot les làmines per fer els canelons, que són de carbassó. també es pot utilitzar formatge vegà per gratinar o un formatge sense lactosa amb una base de anacards. I és que cada vegada són més les alternatives a la carn, ous, lactis ... per a tots aquells que opten per una dieta vegana. El veganisme és un estil de vida que exclou tota forma d'explotació i crueltat cap al regne animal, i inclou la reverència per la vida... En aquesta dieta s'exclouen la carn, el peix, les aus, els ous, la mel, la llet animal i els seus derivats, i promou l'ús d'alternatives per a tots els articles quotidians derivats en la seva totalitat o en part dels animals...però bé...aquesta és un altra història. Us deixem amb els canelons. Sens dubte una bona opció a tenir en compte per a aquestes festes.

Ingredients 
1 Carbassó
2 Pastanagues petites    
1/2 Ceba    
1/2 Tomàquet  
1/2 Pebrot italià    
Xampinyons  
beixamel
Formatge

Passos a seguir

Pas 1 
Netejar i tallar les verdures a daus petits. Amb excepció del carbassó, que haurem de laminar: podem fer-ho amb un bon ganivet tallant tires molt finites, amb una mandolina o amb un pelador. Si us sobra carbassó després de fer bastants làmines, podeu tallar també a daus i aprofitar per al farciment dels canelons.
Pas 2 
Un cop tinguem la verdura tallada pocharla amb oli d'oliva, una mica de sal i una mica de pebre. Posarem primer la pastanaga, que triga més en fer-se i després anirem afegint la resta de verdures. Quan ja estigui tot tou, retirem del foc i deixem temperar.
Pas 3 
Aprofitant la mateixa paella, donar un cop de calor a les làmines de carbassó que hem tallat. Si són ben fines, veureu que són flexibles però passant una mica per la paella quedaran encara més manejables i amb una mica de color. Les posem uns segons i les traiem amb cura a un plat en què ens quedin ben estirades. Quan prevegin, començarem a fer els canelons.
Pas 4 
Estirem dues o tres tires de carbassó solapant una amb l'altra i col·loquem sobre elles una culleradeta de les nostres verdures per al farciment. Emboliquem i després col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem posat oli, sempre amb el tancament cap avall perquè no se'ns obrin.
Pas 5 
Repetim el procés fins a acabar les nostres làmines. Quan tinguem tots els canelons a la safata aboquem la beixamel, veureu que és bastant líquida, després d'enfornar i temperar agafa més cos. Si voleu podeu ratllar una mica de formatge  per sobre.

Confirmat l'efecte de la dieta mediterrània sobre la longevitat

La dieta mediterrània s'ha relacionat constantment amb un seguit de beneficis per a la salut, incloent la disminució del risc de malalties cròniques i càncer. Ara un equip d'investigadors de l' Hospital Brigham i de Dones a Boston (EUA), ha descobert que una major adherència a aquest tipus d'alimentació s'associa amb telòmers més llargs.

Els telòmers són estructures en els extrems dels cromosomes que protegeixen les cèl·lules i es van escurçant a mesura que l'organisme envelleix. El símil més utilitzat per explicar com actuen els telòmers és la dels protectors de plàstic que es col·loquen a l'extrem del cordó de les sabates per evitar que es desfilin. Els telòmers, com els plàstics dels cordons, protegeixen el final dels cromosomes per evitar el seu deteriorament quan les cèl·lules es divideixen. Es creu que els telòmers són importants ja que el seu escurçament s'associa amb malalties relacionades amb l'envelliment, com el càncer, o patologies cardiovasculars, tot i que encara avui no està clar si mesurar la longitud dels telòmers en humans pugui predir la longevitat humana i la 'edat biològica'.

 PROMOU LA SALUT
 Se sap a més que l'estrès i la inflamació acceleren l'escurçament dels telòmers i s'especula que l'adherència a la dieta mediterrània pot ajudar a esmorteir aquesta retallada dels telòmers. Ara aquests resultats sembla arribar a aquesta conclusió: "els nostres resultats donen suport encara més els avantatges d'adherir-se la dieta mediterrània per promoure la salut i la longevitat", assenyala l'autora principal del treball, Immaculata De Viu. Els investigadors han analitzat analitzar a 4.676 dones sanes que formaven part del Nurses 'Health Study . A totes elles se'ls va mesurar la longitud de les seves telòmers i se'ls va fer un qüestionari sobre el seu consum d'aliments. I els resultats que una major adherència a la dieta mediterrània i, fins i tot, petits canvis en la dieta, s'associava amb telòmers més llargs. "Els nostres resultats demostren que l'alimentació saludable, en general, s'associa amb telòmers més llargs. No obstant això, l'associació més forta es va observar entre les dones seguien el patró mediterrani", explica la investigadora espanyola Marta Crous-Bou, autora del treball que es publica en British Medical Journal .

 TOTS ELS ALIMENTS
 Una dada molt important del treball és que cap dels components individuals de la dieta es va associar amb la longitud dels telòmers, el que subratlla la importància d'examinar els hàbits alimentaris en conjunt. "Fins on sabem, aquest és el major estudi poblacional que ha abordat específicament l'associació entre l'adherència a la dieta mediterrània i la longitud dels telòmers en dones sanes de mitjana edat -escriuen els investigadors en un comunicat-. Els nostres resultats recolzen més els beneficis del patró mediterrani per a la promoció de la salut i la longevitat ". Una dieta mediterrània, afegeix Peter Nilsson en un editorial que acompanya al treball del BMJ , és la 'pedra angular' per a la prevenció de les malalties cardiovasculars a través de la dieta. Segons Nilsson, professor de la Universitat de Lund (Suècia), el fet que també es vinculi amb un biomarcador d'envelliment més lent resulta "tranquil·litzador". Per al futur suggereix una anàlisi en profunditat dels genètics de fons, que probablement podria explicar part de la variació en la relació entre els hàbits alimentaris i la longitud del telòmer, i que els futurs estudis "tinguin en compte la possibilitat d'interaccions entre els gens, la dieta i el sexe".