Què són la carn vermella i la carn processada? La llista d'aliments sobre els quals alerta l'OMS

L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que considera la carn processada com cancerígena, i la carn vermella com probablement cancerígena. Segons un estudi publicat per l'OMS aquest dilluns, "els experts han conclòs que per cada porció de 50 grams de carn processada que es consumeixi diàriament, el risc de càncer colorectal augmenta en un 18%". Això implica que "el risc de desenvolupar càncer colorectal a causa del seu consum de carn encara és petit, però aquest risc augmenta segons la quantitat de carn consumida". Així, els responsables del programa asseguren que "aquests descobriments donen suport encara més les recomanacions de salut pública de limitar la ingesta de carn". Però, ¿quines són aquestes carns i què provoquen?

Aquest estudi, publicat per l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, dependent de l'OMS, divideix les carns en dos grups: les processades, classificades com a "cancerígenes per als humans" dins del grup un (al nivell que l'amiant o el tabac ), i que s'associen al càncer de pàncrees i de pròstata; i les vermelles, "probablement cancerígenes per humans", amb proves no definitives, però sí limitades, i el consum s'associa amb el càncer colorectal.

Segons la descripció de l'estudi, aquestes són les carns, les característiques i les diferències:

CARN VERMELLA es refereix a tots els tipus de carn de múscul de mamífers, com ara carn de res, vedella, porc, xai, moltó, cavall i cabra.
CARN PROCESSADA es refereix a carns que han estat transformades a través de salaó, curació, fermentació, fumat o altres processos per potenciar el sabor o millorar la conservació. La major part de les carns processades contenen porc o vedella, però també poden contenir altres carns vermelles, d'aus, vísceres o subproductes carnis com sang.
A més, l'OMS cita diversos exemples, especialment d'aquestes carns processades, que són les que més dubtes susciten.
Exemples de carns processades inclouen frankfurters (gossos calents / hot dogs / salsitxes), pernil, salsitxes, carn en conserva (corned beef), i cecina o carn seca, així com carn en llauna, i les preparacions i salses a força de carn.

Stevia per endolcir tot tipus de beguda o menjar i apte per diabètics

Tots sabem que la Stevia o estèvia, Stevia Rebaudiana Bertoni, és una planta medicinal amb unes qualitats excepcionals: combat l'ansietat, regula la insulina, és digestiva, evita l'aparició de càries, té propietats antibacterianes ... (aquí pots veure més sobre les propietats medicinals de la stevia)

Perquè sigui més fàcil fer servir aquesta planta medicinal dolça et vaig a ensenyar com fer a casa seva un endolcidor líquid amb stevia que podràs fer servir en tes i infusions, sucs, llets vegetals, gelats, llimonades i en altres begudes en fred o en calent, elaboració de tot tipus de postres i dolços, etc.

Com fer stevia líquida per endolcir

Només necessites: 20g de fulles fresques o seques de stevia, Vodka (o qualsevol altre alcohol per a ús alimentari que tingui una graduació aproximada de 40º), un pot de vidre fosc, gasa o tela per colar i cassó.

Preparació:

Talla les fulles de stevia fent dos talls, un al llarg i un altre a l'ample, i posa-les en un pot de vidre opac. Quan acabis amb tots els fulls afegeix el vodka o l'alcohol de la teva elecció. Has de fer prou alcohol com per poder cobrir completament totes les fulles. Guarda el flascó en un armari de cuina durant no més de 48 hores (perquè sinó l'extracte podria saber alguna cosa amarg).
Abans que arribi a les 48 hores, cola la stevia estrenyent una mica amb un morter o un altre estri per extreure bé tot el suc que tenen les fulles.
El líquid resultant el poses en un cassó a foc baix durant 25 a 30 minuts. Has d'evitar que arribi a bullir, és important que estigui a foc baix perquè no volem que bulli, simplement que vagi traient l'alcohol i que es vagi concentrant. Notaràs que es posa una mica més fosc i que té una textura una mica més densa.
Retira del foc, deixa refredar 10 minuts i tira l'extracte de stevia líquida en un pot de vidre fosc, preferentment amb un comptagotes perquè puguis dosificar més fàcilment.
Guarda a la nevera o refrigerador i tindràs stevia líquida per a tres mesos. Recorda posar una etiqueta amb la data en què s'ha preparat.

Aquest extracte està molt concentrat, amb una goteta tens prou per endolcir un cafè.

Escalivada per la calor...un plat senzill i perfecte!

Ingredients per a 4 persones 

• 2 pebrots vermells
• 2 pebrots verds 
• 3 albergínies  
• 2 tomàquets grans 
• 1 ceba gran 
• 4 patates mitjanes (opcionals) 
• 2 gots mitjans d'oli 
• 2 grans d'all 
• Sal i pebre

Com es fa 
Rentar totes les verdures i en un forn a 180 º rostir els pebrots, (si tens barbacoa fes brases i fes-los fins que la pell externa estigui ben socarrimada...aproximadament uns 6 minuts), les albergínies les has de punxar, tomàquets, ceba sencera i les patates amb la seva pell (ben rentades i assecades), millor embolicades en paper d'alumini. Han d'estar una hora aproximadament i és aconsellable donar-los la volta. Un cop rostides totes les hortalisses, pelar (menys les patates). Tallar en tires els pebrots i les albergínies. Talla els tomàquets i tallar a grills la ceba. Treure les llavors i les cues. Condimentar cada cosa amb sal, pebre i oli. Tallar per la meitat les patates, buidar-les, trossejar la carn, assaonar i tornar a omplir-les. Servir l'escalivada en una font plana col·locant primer els pebrots, a continuació les albergínies, els tomàquets i finalment les cebes tendres. Amanir amb un bon raig d'oli d'oliva, sal fina i els alls, finament picats.
Com a consell per l'estiu..es millor guardar-ho a la nevera i servir en fred i no menjar-ho acabat de fer.
ah!!...i com a la imatge es pot acompanyar de mil formes: anxoves, formatge, tonyina....

Ja tenim aquí la revetlla de Sant Joan...i les coques!!!!

Com en tants altres casos, cada pastisser, casolà o professional, hi aporta el seu toc. La coca de Sant Joan per excel·lència és la de brioix amb fruita confitada, que es pot farcir amb crema, cabell d’àngel, massapà, nata, xocolata o sense cap afegit. Però sense arribar a omplir-la de res, el mateix brioix ja dóna molt de joc a l’autor, tant en l’elecció dels ingredients com en algun dels passos de l’elaboració. Farina, mantega, sucre, llet i llevat són els aliments imprescindibles per fer un brioix, però cadascun és un petit món en si mateix.

L’elecció dels ingredients
Ara que el món de la fleca s’ha posat les piles i s’ha obert el ventall de farines disponibles, escollir-ne una o una altra pot contribuir a donar un sabor i una textura diferents a la coca que en resulti. Si és de blat, pot ser blanc o integral. Com que s’ha de barrejar amb mantega i sucre és important que sigui una farina de gran força per poder treballar millor la massa; en cas contrari, el resultat no serà satisfactori o s’haurà de recórrer a un procés més llarg, amb temps i plecs suficients a la barreja per aconseguir que quedi esponjosa i amb tots els ingredients ben amalgamats. Si es defuig el blat l’alternativa l’encapçalen l’espelta i el camut, cereals amb menys quantitat de gluten que requeriran més esforç, paciència i perícia per part del cuiner. Per facilitar la feina i ser original també es poden fer barreges de blat amb espelta o camut, o, fins i tot, els més agosarats poden provar d’afegir-hi petites proporcions de farina d’arròs, de blat de moro o de fajol, cereals sense gluten que cal saber treballar.

Davant una bona mantega no hi ha cap margarina que hi pugui competir, de manera que perdre una mica de temps i, potser, apostar per un petit productor làctic pot ser una manera d’aportar un punt diferent a la coca. L’oli també podria ser una alternativa, però aleshores cal saber que el gust final serà molt diferent de l’estàndard. El sucre pot ser refinat o de canya, en funció de la dolçor que es desitgi, tot i que també es pot jugar amb la mel i, fins i tot, amb l’estèvia. Si s’escull aquesta planta cal dominar-ne molt bé les proporcions, perquè si no el desastre planarà en el resultat final.

La llet també hi té alguna cosa a dir; si és fresca, sencera i ecològica la coca serà molt més saborosa, i també més calòrica. Fins i tot es pot combinar amb una bona nata per fer un dolç de vici. Per als menys llaminers, el mercat ara també permet experiments, utilitzant llets vegetals o fins i tot de cabra, si es busca una coca més rústica i amb caràcter.

El llevat i les espècies
El llevat no és només l’agent llevant de la coca. També hi deixa la seva empremta, ja que fer una massa amb llevat fresc ―de pastilla o de París, o bé sec― o llevat natural aportarà matisos diferents a la textura i al sabor. El llevat natural allargarà una mica el procés d’elaboració, permetrà jugar amb el fred (deixar la massa en repòs a la nevera perquè els sabors es fonguin amb les hores) i amb l’acidesa, en principi innecessària. També es pot recórrer a preferments, el millor segurament és l’esponja (farina, llet i llevat), perquè afavoreix la suavitat de la massa.

Tot i que la coca de fruites de Sant Joan és un brioix gran i ovalat, normalment hi predomina un sabor al gust del cuiner: la mantega, la llimona o la taronja (s’hi posa la pell), la canyella, l’anís (en gra o en pols dins la massa o el destil·lat, que aleshores s’afegeix tan bon punt la coca surt del forn) o la tarongina. Us deixo una recepta per si us animeu!!

Ingredients:

• 500 g de farina de força 
• 70 g de sucre 
• 3 g de sal 
• 20 g de llevat de forner
• 140 g de llet 
• 100 g d’ou sencer (2 unitats) 
• ratlladura de llimona 
• ratlladura de taronja 
• 25 g de licor d’anís 
• 25 g d’aigua de tarongina 
• 1 g de canyella en pols 
• 75 g de mantega 
• 10 cireres confitades 
• 6 rodanxes de taronja confitada 
• 150 g de meló confitat 
• crema pastissera 
• pinyons 
• sucre

Preparació:

1. Poseu la farina, el sucre i la sal al robot.
2. Incorporeu-hi la llet amb el llevat prèviament dissolt, a temperatura ambient.
3. Treballeu la massa amb el ganxo, i afegiu-hi els ous un a un.
4. Continueu treballant la massa, afegiu-hi totes les aromes juntes (aigua de tarongina, anís, pell de llimona i de taronja i canyella) i pasteu-ho uns minuts.
5. Finalment, incorporeu-hi la mantega pomada, a trossos.
6. Continueu-ho treballant a velocitat alta, fins que la massa es desenganxi del bol i es vegi llisa i homogènia.
7. Feu la primera fermentació de la massa tapada amb film a temperatura ambient, fins que dobli el seu volum.
8. Dividiu la massa en dues parts. Olieu lleugerament la superfície de treball i estireu la massa amb un corró amb forma de rectangle.
9. Deixeu-ho reposar uns minuts si tingués molt nervi.
10. En una part, col·loqueu la fruita confitada, pinteu-la amb ou (barrejat amb aigua) i cobriu-la amb sucre i pinyons abundants.
11. L’altra part decoreu-la amb rombes de crema pastissera (mànega i punter arrissat), i també pinteu-la amb ou (barrejat amb aigua).
12. Feu la segona fermentació a 28 ºC, 1 h 30 min, fins que torni a doblar el seu volum.
13. Coeu-ho al forn a 175 ºC 12-15 min.

Són bones per a la salut les crispetes de blat de moro?

El blat de moro, en el seu estat orgànic, és un gra amb un alt contingut de fibra i una bona font de àcid fòlic , vitamina C i niacina (vitamina B3) . I les crispetes acabades de fer a base de grans de blat de moro orgànics han estat molt populars durant moltes generacions com un deliciós i natural berenar saludable. No obstant això, la versió per a microones comercial és fonamentalment diferent, ni natural ni saludable , ja que ve amb un còctel de toxines implicades en diversos problemes de salut, incloent la malaltia d'Alzheimer , la malaltia pulmonar respiratòria i la malaltia renal crònica per nomenar alguns .

La comoditat, la facilitat de preparació i l'aroma embriagador són tres raons per fer crispetes de microones, però aquí hi ha tres grans raons per les quals no ha de fer-les:

El saboritzant de mantega és dolent per a la salut
El saboritzant de mantega que s'empra en les crispetes de microones pot causar malalties. El diacetil és un producte químic utilitzat en les crispetes de blat de moro per a microones que dóna al producte el seu sabor i aroma . Un estudi publicat l'1 d'agost de 2012 a la revista ACS d'Investigació Química en Toxicologia indica que el diacetil va augmentar el nivell de les proteïnes beta-amiloides en el cervell. Aquest agrupament és un indicador de la malaltia d'Alzheimer. El diacetil també danya les cèl·lules nervioses . Aquest estudi va advertir de la toxicitat neurològica greu en els casos de sobreexposició a aquest producte químic. Fins i tot els productes que pretenen evitar diacetil utilitzen aromes de mantega artificial similars que per desgràcia són altres formes de diacetil.

El revestiment antiadherent de les bosses és un tòxic per al fetge i el sistema immunològic
L'àcid perfluorooctanoic és una substància química sintètica aplicada al revestiment de bosses de crispetes de microones . La seva aplicació impedeix la interacció amb líquids o greixos, creant la superfície antiadherent en el revestiment de les borses. És cancerigen i tòxic per als animals i els éssers humans i roman en el medi ambient de forma indefinida . El colesterol elevat, problemes renals crònics i problemes respiratoris com l'asma i la malaltia pulmonar són alguns dels problemes de salut associats amb l'àcid perfluorooctanoico.

Per als usuaris de crispetes de blat de moro de microones, els estudis indiquen que el 20 per cent de l'àcid perfluorooctanoico a la sang prové de les crispetes de blat de moro que es consumeixen. El 80 per cent d'aquests gasos tòxics s'emeten al moment de l'obertura de la borsa , a partir de la qual els nivells comencen a disminuir, tot i que sempre està present després de l'obertura.

Els olis hidrogenats
La majoria de les crispetes de blat de moro de microones es fan amb alguna forma d'oli alterat, típicament oli de coco o oli de soja convertits en greixos trans que obstrueixen les artèries que causen les malalties del cor i la inflamació en el cos. Normes d'etiquetatge de la FDA permeten que els fabricants arrodoneixin a zero qualsevol valor de greix trans que es troba sota de 0,5 g per porció de l'envàs , de manera que fins i tot pot clarament dir "sense greixos trans" quan encara pot tenir un màxim de la meitat d'un gram per porció.

Vitamines naturals vs sintètiques

Durant dècades, la indústria "natural" de la salut ha estat venent milers de suplements vitamínics.

La veritat és que la majoria de les vitamines en els complements estan fetes o processades amb derivats del petroli o sucres hidrogenats. Tot i que sovint es diuen naturals, la majoria de les vitamines no-alimentàries són substàncies aïllades que són cristal·lines en l'estructura.

Les vitamines naturals en els aliments no són cristal·lines i mai són aïllades. Les vitamines trobades en qualsevol menjar de veritat són química i estructuralment diferents de les que es troben normalment en les fórmules de "vitamines naturals". Com que són diferents, els naturòpates han de considerar a les vitamines no alimentàries com vitamines anàlogues de la vitamina ( imitacions), i no vitamines en realitat.

Què és Realment la seva Vitamina?

La majoria de les vitamines en els suplements són extractes de petroli, derivats del quitrà de petroli i de sucre processada químicament (més, de vegades, olis de peix processats industrialment), amb altres àcids i productes químics industrials (com ara el formaldehid) utilitzat per processar-les.

Les vitamines sintètiques van ser desenvolupades originalment perquè costen menys. Suposant que el producte no alimentari no conté olis de peix, més derivats sintètics del petroli i suplements diran 'vegetarians' els seus productes, no perquè siguin de les plantes, sinó perquè no són d'animals.

La majoria de les vitamines en els suplements vitamínics a base d'aliments es troben en aliments com les cirera, agerola, bròquil, col, pastanagues, llimones, llimes, llevat nutricional, taronges, i segó d'arròs (algunes empreses també utilitzen productes d'origen animal).
En aquesta taula a continuació podreu veure les diferencies entre nutrients naturals i els que no ho son:

Vitamina	Nutrientes Alimenticios *	Análogos a Vitaminas 'Naturales' y algunos procesos químicos
Vitamina A betacaroteno /	Zanahorias	Metanol, benceno, ésteres derivados del petróleo; acetileno; aceites refinados
Vitamina B-1	Levadura nutricional, salvado de arroz	Derivados de alquitrán de hulla, ácido clorhídrico; acetonitrole con amoniaco
Vitamina B-2	Levadura nutricional, salvado de arroz	Sintéticamente producido con ácido acético 2N
Vitamina B-3	Levadura nutricional, salvado de arroz	Derivados de alquitrán de hulla, 3-cianopiridina, amoníaco y ácido
Vitamina B-5	Levadura nutricional, salvado de arroz	Isobutiraldehído en condensación con formaldehído
Vitamina B-6	Levadura nutricional, salvado de arroz	éster de petróleo y ácido clorhídrico con formaldehído
La vitamina B-8	Arroz	Fitia Hidrolizada con hidróxido de calcio y ácido sulfúrico
La vitamina B-9	Brócoli, salvado de arroz	Acetileno; Procesado con derivados del petróleo y los ácidos
La vitamina B-12	Levadura nutricional	Cobalaminas reactivado con cianuro
'B-x' Vitamina	PABA levadura nutricional	Alquitrán de hulla oxidado con ácido nítrico (a partir de amoníaco)
Colina	Levadura nutricional, salvado de arroz	Etileno y amoníaco con HCl o ácido tartárico
La vitamina C	Acerola, cerezas, cítricos	Azúcar hidrogenado procesado con acetona
La vitamina D	Levadura nutricional	Grasas animales irradiadas o cerebros de ganado o extraídos solvently
La vitamina E	Arroz, aceites vegetales	Trimethylhydroquinone con isophytol; aceites refinados
Vitamina H	La levadura nutricional, salvado de arroz	Producido Biosintéticamente
La vitamina K	Col	Carbón derivado del alquitrán, producido con p-alélica-níquel

Es pot guanyar pes sense menjar malament

Com és obvi, per pujar de pes has de consumir més calories de les que utilitzes al dia. Però ull, això no vol dir que hagis de córrer a menjar-te tot el menjar ferralla que vulguis, has de menjar aliments sans, igual que en una dieta per aprimar-se.

No obstant això, les dietes per engreixar tenen un enfocament més complex. I és que no només la quantitat de menjar influeix en l'augment de pes, sinó també factors com l'estrès i la predisposició de l'organisme.
Aquest cap de setmana m'he trobat a dues persones amb la necessitat de pujar de pes i aquesta és una bona manera de fer-ho.
Aquí, les principals claus per engreixar de forma sana:

* 5 àpats diaris. Una dieta per engreixar també és estricta, i part d'aquesta exigència és esmorzar, menjar a mig matí, dinar, berenar i sopar.

* Picar entre àpats. Menja fruita seca i presa sucs de fruites i verdures.

* Controla les calories. Pots començar amb una dieta de 2000 a 2300. Però segons el temps que demori la dieta puguis augmentar les calories a un límit de 2500.

* Bastant aigua. L'aigua sempre ha d'estar present, i si es consumeixen més aliments dels acostumats cal prendre uns 2 a 3 litres diaris per suavitzar el seu efecte.

* Aliments apetitosos. Això si és felicitat. En aquesta dieta si entren el pa, la mantega, la nata i les farines.

* Calories riques i sanes. Pots gaudir de les patates, arroves, cereals, sopes, llegums, peixos fumats, carns i salses com la maionesa.

* Fruites i verdures. Encara que són pobres en calories, les fruites i verdures serveixen com estabilitzadors de la digestió. Consumeix-las amb oli d'oliva i soja.

* Suplements dietètics. Receptats per un metge, els suplements com la creatina monohidratada i les begudes energètiques serveixen de reforç a la dieta i ajuden a desenvolupar múscul.

Al contrari que la gran majoria de dietes, aquesta dieta per guanyar pes va dirigida a aquelles persones que se senten massa primes i desitgen engreixar.

En general, el fet d'engreixar va en funció del metabolisme basal de cada persona, millor dit, de la relació existent entre la quantitat de calories que es consumeixen diàriament en comparació amb la quantitat de calories que es cremen en funció del ritme de vida que es porti.

En conseqüència, per poder engreixar, aquesta dieta ofereix un pla de calories més elevat del que se sol cremar, d'aquesta manera les persones que segueixen la dieta ingereixen més calories de les que gasten i així van engreixant progressivament.

Perquè aquesta dieta per engreixar sigui efectiva cal tenir present les calories diàries que es gasten, no solament amb l'exercici físic sinó que també cal incloure activitats tan quotidianes com el fet de seure, mentre es dorm, etc. Partint d'aquestes dades (quantitat de calories que es gasten cada dia) es podran especificar les quantitats de menjar de cada menú i així garantir l'èxit de la dieta.

Aquesta dieta és ideal per a les persones que volen guanyar pes ja que no només permet engreixar en funció de l'activitat física quotidiana de cada persona sinó que a més permet fer-ho d'una forma sana i equilibrada ja que s'ha intentat escollir aliments nutritius i evitat aquells aliments que no són gens sans com els greixos saturats, etc.

Cal tenir alguns factors en compte perquè la dieta sigui efectiva i no perjudiqui la salut:

* La quantitat d'aliments va en funció del desgast calòric diari de cada persona
* El pes dels aliments es calcula un cop cuinats, no crus
* És recomanable fer 5 àpats diaris
* Es prendran patates de guarnició en tots els segons plats
* Entre hores es prendran fruita seca o qualsevol tipus de beguda, preferiblement sucs de fruites
* Es recomana seguir la dieta sota control mèdic o sota dietista per poder fer les adaptacions que siguin necessàries